diumenge, 15 de juny del 2014

Projecte de centre: jocs de convivència i la resolució de conflictes. treball individual



1 TÍTOL

Jocs de convivència 

2 DESCRIPCIÓ

Partint de la idea de les mestres, troben que a la escola hi ha la necessitat de treballar la resolució de conflictes, i la manera de fer-ho és mitjançant els jocs de convivència, els contes i realitzar un racó per solució conflictes.

3 D’ON SORGEIX?

Sorgeix de les mestres. Es veu que durant la jornada escolar hi sorgeixen molt de conflictes entre els infants, i el que els preocupa més es que ells mateixos no són capaços de resoldrer-ho. És per això que ens proposen realitzar un dossier de dinàmiques on es facin jocs de convivència. També sorgeix la idea de a partir de varis contes extreure més dinàmiques per treballar la mateixa temàtica. I per acabar, fer dos racons de resolució de conflictes, un al pati i un altra al passadís de les 3 aules d’infantil.
4OBJECTIUS


  •         Afavorir la cohesió de grup
  •        Potenciar la convivència a l'escola
  •        Conèixer les eines per resoldre els conflictes
  •       Integrar a tot nin de l'aula
  •       Treballar possibles conflictes
  •     Planificar e implementar tècniques de resolució de conflictes a l'aula
  •        Propiciar la participació dels infants mitjançant el joc

1 FONAMENTACIÓ TEÒRICA
 
L'etapa d'educació infantil es considerada com una de les franjes més importants, perquè és on es comença a tenir un contacte amb l'exterior, fora del nucli familiar. Aquest contacte amb l'exterior l'ajudarà a conèixer-se una mica millor, i trobar la seva identitat. Per això també haurà de relacionar-se amb els demés, i haurà de gestionar la manera com fer-ho, per tant, el mestre haurà de donar-li les eines necessàries per poder interactuar amb els demés. Una de les coses que sorgeix a l'escola i s'ha de gestionar son els conflictes. Conflictes immersos dins la quotidianitat de l'escola.
El mestre és la persona que ha de fer de mediador si els infants encara no saben resoldre el problema per ells mateixos. Segon Bárbara Porro, fer de mediador es no culpar ni jutjar als infants. Tampoc solucionar-li el problema ni donar-li consells...sinó ajudar-los a aturar-se i tornar a la calma tot d'una que conti el seu problema, si fa falta proposar-li una activitat per ajudar-lo a calmar-se. També parlar i escoltar-se un a l'altra. S'ha de interactuar amb els dos infants, demanar quin és el problema, treure com es senten...Després de aquestes dues passes el mediador hauria de sintetitzar tot el que s'ha dit, i els interessos dels infants per dur a terme la següent passa, proposar solucions. En aquest pas són els infants que han de pensar quines possibles solucions poden trobar per resoldre el problema i el mediador ha de reconduir-les per arribar a la darrera passa que és elegir la idea que ens ha agradat més a les dues parts i dur-la a terme.
D'aquesta manera el mestra fa de mediador entre els dos infants, però són ells mateixos qui estan resolent el problema, simplement el mestre ho està reconduint cap a una banda on puguin els dos arribar a una idea. A mida que es vagi produint aquesta situació moltes vegades, seran ells mateixos qui realitzaran aquesta feina.
El fet de tenir la capacitat de resoldre els seus conflictes per sí mateixos els ajudarà a comunicar-se, expressar-se i mostrar els seus punts de vista i opinions acceptant les crítiques i adaptant-se a tots els límits sotmesos en l’actualitat com en un futur. Dia rere dia, podem observar la falta de capacitats de presa de decisions o de poca gestió emocional i per tant, falta de potenciació de la intel·ligència emocional que provoca una detonació davant dels conflictes i una falta d’utilització d’eines per resoldrer-ho.
1 INTERROGANT, DUBTES, DILEMES QUE TE GENERA

Els dubtes que hem planteig són:

-          No dur a la pràctica la proposta de millora de centre, ja que es un projecte proposat per les mestres per poder treballar elles a partir de l’any que ve. Si que el racó queda posat però no haurem visualitzat els resultats.
-          Si realment serà una eina pràctica, ja que ha estat un dossier amb moltíssima informació i no sabem si serà pràctic per dur a terme.

1GRAU DE SATISFACCIÓ DEL CENTRE (INFANTS, MESTRES, FAMÍLIES...)

El centre, per el que sabem, ha quedat bastant contenta amb aquest dossier. És un dossier bastant ampli i contundent, amb molta informació, i que en principi posaran a la pràctica l’any vinent. Si que es veritat que alguns dels joccs de convivència que es varen plantejar ja eren de la mateixa escola, i durant les pràctiques en vàrem dur a terme i els mestres estaven bastant satisfets amb els resultats. D’aquí que apostessin per seguir endavant amb aquest projecte.

1QUINS INDICADORS D’ACOMPLEIXEN?

Temps i espais per a la reflexió. Ja que es destina amb el racó a un espai on els infants, de manera guiada, puguin arribar a una reflexió sobre el problema.
Alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge. Ja que mitjançant la resolució de conflictes es pretén que siguin ells mateixos que ressolin els conflictes, d’aquí a que seran protagonistes del seu propi aprenentatge.
Implicació i compromís educatiu. L’escola aposta per aquest tipus de problemàtica i ho veu com un compromís a treballar.
Potenciar l’autonomia de l’alumnat. Ja que amb els fet de donar-li les eines per resoldre els conflictes i fent els jocs de convivència, farà que aumenti la seva autonomia personal.
Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança, respecte. Utilitzant aquestes eines s’aconseguirà que a l’aula hi hagui un grau alt de clima relaxat i positiu.
Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió. Punt bàsic del nostre projecte.
Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi. És un projecte obert, que es poden dur a terme canvis per millorar.
Fonamentació teòrica al darrera. Darrera tota proposta com aquesta hi ha una fonamentació molt important. En aquest cas, sobre resolució de conflictes hi ha moltes teories, les quals estan documentades i per això les mestres han trobat prou important per treballar-ho.
 

Bona pràctica d'aula: els experiments

  1. TÍTOL
Els experiements

  1. DESCRIPCIÓ

Els infants de la classe de 5 anys, cada divendres participen a una sessió d'experiments. Són els mateixos pares dels nins que venen a l'aula a mostrar, acompanyat del seu fill, l'experiment que han elegit fer.

La mestra va voler treballar d'alguna manera amb els apres i els infants a la vegada. Com que a 3 i 4 anys ja han fet conta-contes i la caixa de vida, va pensar que una manera lúdica, interessant i curiosa seria que els mateixos pares fessin experiments a l'aula.

Els experiments són bastant lliures, si els apres no tenen idees, la mateixa mestra la proporciona. La dinàmica consisteix en realitzar l'experiment davant tots els infants, anat explicant cada passa, i fent preguntes o dibtes que els sorgeixin en aquell moment.

Un segon moment és que van sortint els infants de 4 o 5 a defora o una altra aula per poder realitzar ells mateixos els experiments. Si són experiments on es necessiti material, els dies abans ja s'ha demanat als pares que ho duguin. Els nins que es queden a classe mentre els altres fan l'experiment, fan la fitxa de l'experiment, amb els materials i les passes que han seguit.

A més, aquesta fitxa poden dur-la el cap de setmana a casa per si volen mostrar o repetir l'experiment cada un amb la seva família.

A final de curs la mestre feria un dossier de les fitxes per cada infant.

  1. AMB QUIN GRUP D’INFANTS? QUANTS SÓN? QUINES CARACTERÍSTIQUES TENEN?
Es realitza al grup de 5 anys. Hi ha 27 infants.
És un grup bastant nombrós, on trobam nins amb diferents nivells d'aprenentatge. A més, és un grup bastant actiu i mogut.
  1. A QUIN ESPAI ES DÓNA?
La presentació de l'activitat es realitza a la rotllana. Per el cas dels pares es prepara una taula amb dues cadires (familiar-fill) i la resta de companys es seu en mitja rotllana davant.
  1. EN QUIN MOMENT DE LA JORNADA?
Es realitza cada divendres després del pati
  1. QUINS OBJECTIUS I QUINES ÀREES TREBALLA?

Els objectius que es plantejen són bàsics per aconseguir un rendiments màxim, cada infant dins les seves possibilitats.

OBJECTIUS

- Descobrir noves alternatives als objectes
- Observar els canvis que es produeixen quan hi ha interacció entre els diferents elements
- Conèixer l'experimentació científica i el seu paper món natural i social.
- Relacionar a les famílies amb l'escola


ÀREES

- Descoberta d'un mateix
- Descoberta de l'entorn natural i social
- Intercomunicació i llenguatge

  1. QUINA FONAMENTACIÓ TEÒRICA CREUS QUE HI HA AL DARRERA?

L'escola s'encarrega que els més petits de l'escola sabin viure en un món social, i sabin desenvolupar-se en ell. Hi ha moltes vegades que no entenen el perquè de les coses que l'envolten. És un projecte on darrera amaga molta curiositat, dubtes, juga un paper molt important la curiositat, el descobriment, la sorpresa...

A més, l'escola aposta per una metodologia de caire constructivista, individualitzada i ajustada a cada infant. A més s'aposta per l'aprenentatge significatiu, afegint allò que ja saben. Es per això que alhora de fer la presentació de l'experiment, els infants poden demanar dubtes que els hi vagin sorgint mestres es fa l'experiment.

L'experimentació es part d'un desenvolupament cognitiu que afavoreix l'aprenentatge dels iinfants. Amb l'experimentació se'ls apropa al descobriment científic, i a més, amb els experiments poden arribar a esbrinar i descobrir hipòtesi.

  1. QUINS INTERROGANTS, DUBTES O DILEMES SE TE PLANTEGEN?

El dubtes que se'n vàren platejar varen ser, sobretot en referència a les famílies:

- si tots els pares eren partíceps d'aquets experiments, o n'hi havia que no venien. Tant per problemes d'horaris, o per falta d'interès, sempre trobam familíes que no col·laboren amb la dinàmica d'aula

- si els pares realment havien participat d'aquesta decisió, i com se'ls havia comunicat.

- En cas de no tenir cap orientació d'experiment, o la manera d'enforcar-ho a infants de 5 anys, com ho feien? Acudien a la mestra?

  1. QUIN GRAU DE SATISFACCIÓ TÉ EL CENTRE AMB AQUESTA BONA PRÀCTICA?

De cara al cicle, es va decidir que cada any es realitzàs qualque tipus d'activitat on els pares estiguessin implicats, de manera directa o indirecta. Per tant, de cara al cicle és de molt bona acollida aquesta decisió.

De cara al claustre, i centre, com que des de infantil fins a darrer cicle de primària s'inclou als pares per moltes activitats d'aula, és una bona visió realitzar aquests tipus d'activitats, i el grai de satisfacció es bastant alt.

  1. QUINS INDICADORS DELS QUÈ TENIM, S’HI VEUEN REFLECTITS?

Interrelació d’àrees, àmbits. Aprenentatge integral. Tot l'aprenentatge que s'aconsegueix amb aquesta activitat es integral, ja que treballa vàries àrees.

Alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge. Com que és el mateix alumne qui després realitza l'experiment, s'aconsegueix que sigui protagonista del seu propi aprenentatge. A més, després a casa serà ell qui expliqui a la seva família com es realitza i què ha après.

Agrupaments reduïts. Es considera que alhora de realitzar-lo cada un es faci amb agrupaments petits, per així poder arribar a cada un dels infants.

Fomentar la motivació de l’alumnat. Per tal de fomentar la motivació es crea la situació de presentació de l'experiment i amb el fet de dur-lo a casa i realitzar-lo fa que la seva motivació sigui més grossa.

Potenciar l’autonomia de l’alumnat. L'infant es veu capaç de realitzar per ell sol l'experiment.

Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants. A partir del que ja saben s'afegeixen nous coneixements. Els experiments són amb base senzilla i d'interès dels infants.

Treball cooperatiu dels mestres. Els mestres han decidit de manera consensuada treballar alguna activitat amb famílies, i s'han organitzat de manera que cada edat tengui adapatat el seu moment.

Treball cooperatiu amb les famílies. Es realitza una tasca molt centrada en famílies i infants.

Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes. L'experiment està individualitzat per infants que ho necessitin, i puguin arribar al seu màxim rendiment.

Fonamentació teòrica al darrera. Darrera qualsevol activitat escolar hi ha una bona fonamentació teòrica. No es fna activitats sense consultar quins beneficis i que pot aportar cada una de les activitats.

Materials originals i atractius, motivadors. Molts dels experiments es realitzen amb amterials bàsics, i se li ofereix un altra ús, o visió.

  1. QUINS CANVIS HI FARIES?

El canvi més significatiu que feria seria el temps i els suports. Es realitza un divendres després del pati, i han de passar tots els infants per grups reduïts per fer l'experiment. Ens trobàvem que hi havia dies que no ens donava temps casi a acabar-ho i havíem d'accelerar el ritme perquè tots els infants poguessin passar-hi.


També els suports. Molts de pares no estan acostumats a treballar amb un grup d'infants, i se'ls fa complicat fer l'activitat. Jo afegiria un suport de mestra per ajudar a cada pare.

dissabte, 14 de juny del 2014

Reflexió del dia a dia

1. Reflexiona sobre les preguntes següents:

• Què fan els infants en un dia típic? 
Un dia típic a l'escola seria entrar a les 9.00h a la classe, fer el bon dia fins les 9,30h que ve algun especialista (anglés, educació fñisica, música...) fins les 10,30h. A n'aquesta hora es renten les mans i comencen a berenar. Quan acaben de berenar poden llegir contes fins les 10,55 que es surt al pati. Després del apti, un 45 min, entren al bany, es renten les mans i esperen a la següent activitat o especialista. A la darrera hora, de 13-14h es sol fer o jocs matemàtic, o acabar alguna feina que tenen pendent per acabar. Fins les 14h que els apres venen a cercar-los. Això és el cas de la classe de 5 anys.

• Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar? 
Com s'ha d'ensneyar i avaluar es decisió del cicle. Les mestres tutores, més les de suport són les que prenen aquests tipus de decisions, a més de consultar-ho amb el claustre.

• Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els 
ajuden? 
Que sigui una escola oberta, que en la manera de treballar i prendre decisions el pares tenguin una petita aportació, que les decisions es prenguin de manera concensuada i es demani opinió als demés mestres...fa que ajudi a seguir endavant amb una escola de qualitat.

Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? 
Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan 
sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona? 

Les aules estan organitzades per dos-tres espais bàsicament. La rotllana, lloc on es seuen epr començar qualsevol activitat, rutina, feina, experiemnts...Les taules on treballen, i qualque petit racó, en el cas de l'aula de 5 anys hi ha el de la biblioteca.
Els horaris bàsicament estan organitzats per jornades de 30 minuts o 1 hora de duració. I de manera que estigui estructurat amb abans del pati i després del pati.

L'organització de les classes les du la mateixa mestra tutora d'aula, que s'encarrega de anar fent el dia a dia de l'aula. En cas de sortir entrebancs és ella mateixa que ho soluciona, canviant les activitats d'hora, demanat ajuda externa o de suports...i seguint amb el dia a dia.

• Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden 
a aprendre? 
Els infants estan amb interacció constant entre ells tot el temps. A totes les activitats, al pati, on es trben a un ambient més lliure. Podem torbar interaccions entre ells cocnretes a moments com a psico, on qualque infant li fa por passar per qualque banda i un altra li dona sa mà. O infants que li costa posar-se les sabates i un altra l'ajuda. Son interaccions de coses quotidianes, però plenes d'aprenentatges.

• Com interactuen amb el mestre/a? 

La mestra està en constant interacció amb ells, i ells amb ella. per qualsevol cosa saben que han d'acudir a la mestra, tant pregunta, dubte o simple abraçada. Sobretot a la rotllana, la mestra demana molt als infants, fa que xerrin, li contin i expliquin coses que necessiten contar en aquell moment.

• Com s’interactua amb les famílies? 
Amb les famílies s0esta en constant contacte, sobretot a les entrades a l'escola, i menys a les sortides, però també hi ha qualque interacció puntual. S'utilitza bastant el plafó epr comunicacions generals amb elles.

• L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? 
Existeix un pla d’acollida pels mestres? 
L'escola disposa del pla d'acollida dels infants de manera que sigui gradual. Es a dir, de manera que els infants facin una adaptació gradual, quedin de menys temps a més temps a l'escola, fins que ja queden tota la jornada escolar.
En quant als mestres, en prinicpi, i per lo que jo he pogut observar, no hi ha cap pla d'acollida. S'intenta informar de la dinàmica escolar, però es fan tantes coses que es casi impossible explicar ben bé com són les coses a l'escola, així que mitjançant la marxa es van esbrinant i contant. Potser seria un punt a tenir en compte.



Contrast entre les meves expectatives inicials i la realitat viscuda

Abans de començar les pràctiques imaginava que estaria de practicant dins una aula, tant m'era 3-4-5 ays, i que seria la referència d'aquells infants. Però la realitat no va ser del tot així. Com he comentat a altres entrades, vaig elegir, després de la presentació de la proposta, quedar-me com a practicant de la directora, i fer les feines que en aquell moment ella duia.

A l'inici, en triar la proposta, per jo va ser bastant atractiva, per això la vaig elegir, ja que es va plantejar que apart d'estar dins les tres aules, estaria fent tasques de coodinació. Per jo va ser atractiu perquè podria estar dins les 3 aules, conèixer les diferents maneres de fer feina de cada mestra, veure el diferent moment evolutiu de cada classe...i a mes a mes dur tasques de coordinació, com potser reunion d'equip directiu, reunions de claustre....

Un vegada iniciat el meu procés de practiques, i ja passades unes dues setmanes, la realitat va ser bastant distinta. degut a la càrrega de feina (en sentit positiu) que duia el nin del qual vaig estar, no vaig poder estar a les diferents aules, ni fer les tasques de coordinació. Les meves expectatives varesn ser totalment distintes, però a la vegada no negatives, es a dir, pel fet de que no varen ser les que jo tenia ni les que em varen plantejar, no vol dir que no m'hagin agradat. Va ser un procés d'aprenentatge molt ric, on aprenia de tots els mestres i especialistes que hi havia darrera, i de cada un agafava el que m'agrada més o menys.

Descripció d'una situació concreta d'aula

El moment el qual vaig a fer la descripció és el moment del bon dia.

 L'aula descrita és la classe de 5 anys. A l'escola, quan són les 9,00h comença a sonar música. És música elegida per els mestres i dona a l'ambient un aire fresc, que fa que entris a l'escola més content i de bon humor. En aquests moments entren els infants i la música sol durar uns 5-10 minuts. De mentres els apres poden estar en el passadís fins que sona el timbre per poder entrar a l'aula. En aquests moments els pares aprofiten per trobar-se, parlar, intercanviar dubtes...de mentres els infants es retroben.  Quan sona el timbre, els pares poden entrar dins l'aula a deixar als infants, parlar amb la tutora, despedir-se de l'infant...poden estar-hi una estona per poder fer les despedides més càlides, i el apre també parlar o comentar alguna cosa al tutor. De mestres els infants poden triar qualque racó, o pintar...ells mateixos coneixen on estan les coses i alhora de començar ho repleguen tot. En aquests moments els pares han de partir de l'aula.

Per iniciar el bon dia, es seuen tots en rotllana, i la mestra agafa una cadira, de les que utilitzen els infants, i seu entre ells. Primer de tot miren quants d'infants falten, per això primer conten quants han vengut a classe, i a partir d'aquí arriben al nombre que falten. També conten quants nins de menjador falten. A la vegada que conten quants en falten, identifiquen qui són aquests infants que falten i els cerquen a unes fitxes per penjar-los al plafó de qui no ha vengut avui.

Una vegada fet, passen a sabre a quin dia de la setmana ens trobem, per això es canta una cançó que duen treballant des de els 3 anys i treballa els dies de la setmana. Quan ho han sabut, ho posen al calendari, i a més, relacionen el dia de la setmana amb que fan aquell dia (psio, anglés, mñusica...). l'horari de classe està dividit en dues parts, abans del pati i després del pati. així per ells es més identificatiu, i estan més orientats.

Tot això es realitza mitjançant la participació dels infants i intervencions de la tutora.

Creènces de la mestra

- Promou la comunicació entre els infants
- Potencia la organització temporal dels infants
- Es produeix una participació activa
- Relació entre els infants i la mestra
- Es donen responsabilitats i càrrecs als propis nins

Podríem descriure es d'una escola oberta, una escola on els apres poden accedir fins l'aula dels infants per acomiadar-los tranquil·lament, parlar amb la mestra...També una escola on es te en compte als pares i la relació que manté amb la mestra. En quant a les actuacions de la mestra, una mestra atenta, observadora, que intenta arribar a cada infant de l'aula, i els escolta.



dimecres, 11 de juny del 2014

DAFO

Dafo de centre

          FORTALESES:

-        Cooperació entre l'equip
-        Responsabilitat
-        Acollida al nou professorat 

           OPORTUNITATS:

-        Biblioteca a prop del centre
-        Escola d'una sola línea
-        Situació geogràfica prop del centre
-        Es realitza hort escolar

Dafo de l'aula

FORTALESES:

-       Autonomia assolida
-       Resolució de conflictes a l'aula. 
-       Motivació

OPORTUNITATS:

L’aula és: 
-        Grossa
-        Compleix el paràmetre de seguretat, amb les proteccions necessàries.
-        Té una bona visualització, de qualsevol punt pots veure a tots els infants.
-        Material a l’abast dels infants.





El meu procés d'acollida

 Just a l'inici de pràctiques se'n va explicar que hi hauria una persona la qual estaria dins les 3 aules, seria la encarregada de coordinar una mica els treballs, i fer gestions de coordinació, i a la vegada estaria al càrrec d'un infant nou que havia arribat a l'escola.

Aquest infant estava iniciant un procés d'adaptació, ja que acabava d'arribar i per certes circumstàncies de comportament havia de fer-se les entrades a l'aula molt a poc a poc, i de manera controlada.

Aquest infant realitza l'entrada a l'escola 15 minuts més tard que la resta per el fet que no entri amb tot el volum de pares que arriben a les 9.00h. A més, la separació amb la mare es complicada i per això es realitza de manera més calmada quan ja no hi ha tant de volum de famílies. Tot aquest procés d'entrada el realitzam la mare, directora i jo.

Perquè l'infant es comenci a habituar a l'escola, i s'adoni de que ell pertany a n'aquella escola també, se'l dona el càrrec d'anar d'aula a aula amb la directora i jo, entrar dins l'aula, fer-li demanar quants de nins no han vengut de menjador i apuntar el nombre a una llibreta. D'aquesta manera es familiaritzava amb l'escola, amb els mestres de les diferents aules, i se li donava una petita responsabilitat d'apuntar el nombre.

Això ens va ajudar també a que el moment de separació amb la mare fos més ràpid de cada vegada, i que tot d'una tingués alguna cosa per fer i no recordàs el moment de separació.

Després de tot aquest procés, es demanava a la seva tutora d'aula quina feina es realitzava a l'aula per fer l'adaptació a fora de l'aula, sempre acompanyat de dos o tres companys més de la seva aula. El fet de realitzar les feines a fora, però acompanyat cada vegada per companys diferents ens ajudava a que els anés coneixent, sabre els seus noms, fer-lo relacionar amb ells, i a l'inrevés, que els seus companys començassin a sabre del seu nou company de classe, i es familiaritzessin amb ell.
També, per tal de que ell entràs a aula se li demanava que anàs a agafar material a l'estanteria, així amb aquestes petites entrades s'anava familiaritzant.

L'hora del berenar si que el realitzava a dins l'aula, i ell era concient d'això. En cap moment hi va haver cap problema per fer aquesta entrada. Coneixia el seu lloc, i el procediment, rentar-se les mans, anar a cercar el berenar, seure al seu lloc i preparar-ho tot, encara que havia d'estar baix la meva vigilància per anar recordant les diferents coses que havia de fer. En aquest moment es quan jo estava sola amb ell, sense la directora, i acompanyada físicament de la tutora d'aula i l'altra practicant.

Després, durant el pati, al principi va ser bastant caòtic, ja que no coneixia les normes, i encara que les sabés no les volia complir (fugia del pati per les aules, no utilitzava com tocava els vehicles ni les joguines...) i es va decidir marcar-li l'autoritat i els límits, i vigilar-lo en la distància, ja que al ser l'hora del pati, també havia de tenir llibertat, i així nosaltres veure el seu comportament tot sol i envers els demés.

Després del pati es tornava a realitzar activitat fora de l'aula, però aquesta vegada estava acompanyada de la mestra de suport, ja que la directora tenia altres classes. Es tornava a realitzar de la mateixa manera descrita anteriorment.

Les primeres setmanes d'inici de pràctiques la mare el venia a cercar a les 12,30h ja que estava en procés d'adaptació.
El dia a dia era complicat, ja que és un nin molt dispers, amb molt poca concentració. A més s'ha de sumar que te continuament ausències epilèctiques, per tant ha d'estar en vigilància.


Aquest ha estat el procés que ha realitzat l'infant, però a la vegada el que he realitzat jo, ja que des de el primer dia vaig haver d'estar amb ell, i guiar-lo en el seu/meu procés d'acollida dins l'escola. Per jo aquest procés d'acollida va ser dificil, estava acompanyada de la meva tutora, però a la vegada estava sola, i havia de cercar les estratègies per poder fer més fàcil el dia a dia del nin. Per tant va ser arribar i posar-se mans a l'obra per poder dur endavant aquest infant.