Els indicadors que jo vaig extreure de la conferència vàren ser els següent:
- Treballar dins un mateix camí tot l'equip directiu, educatiu i les famílies.
- S'ha de respectar els ritmes dels infants, i ens hem d'adaptar a les seves necessitats i ritmes de creixement i desenvolupament
- És molt important posar-se a la pell de l'infant
- L'equip durectiu pren les decisions de manera conjunta
- Escoltar a persones expertes per dur-nos a la reflexió
- el projecte pedagògic està obert a canvis, és dinàmic
- reflexionar, crítica d'un mateix per avançar, fer-se preguntes, reflexionar de les accions dels infants/adults, aturar-se a pensar...
- escola oberta per les famíles
- tenir en compte a l'infant com a ésser capaç i a l'adult com acompanyant
- observar les accions dels infants que necessiten resposta per aprt del mestre
- adequar i canviar l'espai a les necessitats dels infants
- l'equip docent treballa nitjançant dinàmiques, d'aquesta manera es posa a la pell de l'infant
- l'espai exterior l'utilitzen i aprofiten com qualsevol altra espai, no com a pati
- treballen per ambients d'aprenetatge.
dimarts, 25 de març del 2014
Diari de pràctiques
Quin és el meu paper dins l'aula?
Des de el meu primer dia de pràctiques jo estic amb un infant amb diverses dificultats, que a la vegada que jo començava ell feia 1 setmana que havia canviat d'escola i començava al meu centre. Ell, al igual que jo, estavem en un procés d'adaptació. La meva tasca ha anat, i anirà, canviant, al llarg del meu periode de pràctiques. Al principi acompanyava a l'infant amb la persona que tenia ell en aquell moment de "referència". Com que estava en procés d'adaptació, i degut a les seves dificultats, al principi no entravem pràcticament dins l'aula, només a fer petites coses com berenar, o fer petites intervencions. A dia d'avui s'ha realitzat un procés de reorganització, i ja hem entrat dins l'aula.
El meu paper dins l'aula és estar amb ell, atendre les seves necessitats emocionals, socials, i fer les adaptacions possibles perquè pugui realitzar la mateixa feina que els demés infants.
I al centre?
Com que no estic com a mestre dins un aula concreta, ja que estic amb aquest infant tot el dia, i anam fent les intervencions, se'n va assignar com a tutora la directora del centre. En aquest cas, a part de les tasques que faig, també faig petites tasques de coordinació, com assistir a reunions de junta directiva, o fer petites reflexions sobre el que veig en el dia a dia de l'escola.
La tasca que jo realitzo es bastant costosa per la meva part, ja que estic realitzant una tasca de mestra de suport, que jo com a mestre d'infantil no tenc totes les eines ni coneixements per fer-ho. Si que per part de l'escola tenc tot el suport de tot l'equip educatiu, i a part vaig fent reunions de coordinació tant amb l'equip directiu, de cicle, tutora d'aula i directora, en aquest cas la meva tutora de centre.
Per tant, es una tasca bastant dificultosa per jo, però per altra banda se que puc extreure molts coneixements, experiències i eines que m'ajudaran a creixer com a mestre. M'ajuda bastant les reunions amb la meva titora de centre la qual m'ajuda molt a reflexionar sobre la meva tasca que faig dins l'escola.
imagin que podria millorar moltes coses de les que realitzo, i poc a poc vaig demanant si les meves intervencions amb aquest infant són correctes o no. Es per això que millorar, podria millorar moltes coses però com que part d'aquest mon és nou per jo, vaig millorant a mida que vaig aprenent.
Des de el meu primer dia de pràctiques jo estic amb un infant amb diverses dificultats, que a la vegada que jo començava ell feia 1 setmana que havia canviat d'escola i començava al meu centre. Ell, al igual que jo, estavem en un procés d'adaptació. La meva tasca ha anat, i anirà, canviant, al llarg del meu periode de pràctiques. Al principi acompanyava a l'infant amb la persona que tenia ell en aquell moment de "referència". Com que estava en procés d'adaptació, i degut a les seves dificultats, al principi no entravem pràcticament dins l'aula, només a fer petites coses com berenar, o fer petites intervencions. A dia d'avui s'ha realitzat un procés de reorganització, i ja hem entrat dins l'aula.
El meu paper dins l'aula és estar amb ell, atendre les seves necessitats emocionals, socials, i fer les adaptacions possibles perquè pugui realitzar la mateixa feina que els demés infants.
I al centre?
Com que no estic com a mestre dins un aula concreta, ja que estic amb aquest infant tot el dia, i anam fent les intervencions, se'n va assignar com a tutora la directora del centre. En aquest cas, a part de les tasques que faig, també faig petites tasques de coordinació, com assistir a reunions de junta directiva, o fer petites reflexions sobre el que veig en el dia a dia de l'escola.
La tasca que jo realitzo es bastant costosa per la meva part, ja que estic realitzant una tasca de mestra de suport, que jo com a mestre d'infantil no tenc totes les eines ni coneixements per fer-ho. Si que per part de l'escola tenc tot el suport de tot l'equip educatiu, i a part vaig fent reunions de coordinació tant amb l'equip directiu, de cicle, tutora d'aula i directora, en aquest cas la meva tutora de centre.
Per tant, es una tasca bastant dificultosa per jo, però per altra banda se que puc extreure molts coneixements, experiències i eines que m'ajudaran a creixer com a mestre. M'ajuda bastant les reunions amb la meva titora de centre la qual m'ajuda molt a reflexionar sobre la meva tasca que faig dins l'escola.
imagin que podria millorar moltes coses de les que realitzo, i poc a poc vaig demanant si les meves intervencions amb aquest infant són correctes o no. Es per això que millorar, podria millorar moltes coses però com que part d'aquest mon és nou per jo, vaig millorant a mida que vaig aprenent.
dijous, 20 de març del 2014
El mestre i escola ideal per jo
És complicat escriure en unes línees quin seria el perfil de mestre ideal, ja que amb els anys aquesta conceptció pot anar variant, i a més també no és fàcil trobar totes les qualitats que pot reunir un mestre per ser ideal.
Per jo el mestre ideal seria aquell el qual te en compte a cada un dels infants que hi ha dins l'aula, amb les seves necessitats i particularitats, atenent a les seves demandes, i l'acompanya en el seu procés d'aprenentatge. Un mestre que aprofiti les questions, curiositats, experiències, vivències del dia a dia dels infants ferà que aquest aprenentatge sigui actiu i vivencial.
Una de les característiques que ha de tenir un mestre es el de sabre donar a cada infant el que necessita per poder seguir amb el seu aprenentatge. ha de sabre adaptar-se a cada infant i adaptar per cada un per poder arribar al seu rendiment màxim.
Un mestre també ha de sabre donar confiança als seus alumnes, ha de generar un clima de seguretat, sabre que allà estaran atesos en qualsevol moment i cirscunstància, i es sentiran protegits. transmetra el que cada infant necessita, i no només de manera conceptual, sino també efectiva .
Potser està molt poc ajustat a la realitat actual que ens trobem a les aules, i seria l'ideal que voldríem trobar-nos, però en el dia a dia un mestre, encara que ho intenti, no pot arribar cada dia a cada un dels infants que te dins una aula, ja que es perden per el camí moltes atencions individuals que ells necessiten.
L' escola ideal s'ajustaria bastant al model d'escola que jo estic vivint en aquests moments. Una escola on es te en compte tots els eixos de l'escola, els infants, les families, l'equip, i tot el que envolta a n'aquesta. Un dels eixos importants que m'he adonat que han de tenir molt present és la família. Una escola on tengui una relació fluïda amb aquestes, serà una escola on es trobarà comunicació i participació activa amb l'equip educatiu, i facilitarà fer projectes conjunts entre infants-famílies i escola.
Per jo el mestre ideal seria aquell el qual te en compte a cada un dels infants que hi ha dins l'aula, amb les seves necessitats i particularitats, atenent a les seves demandes, i l'acompanya en el seu procés d'aprenentatge. Un mestre que aprofiti les questions, curiositats, experiències, vivències del dia a dia dels infants ferà que aquest aprenentatge sigui actiu i vivencial.
Una de les característiques que ha de tenir un mestre es el de sabre donar a cada infant el que necessita per poder seguir amb el seu aprenentatge. ha de sabre adaptar-se a cada infant i adaptar per cada un per poder arribar al seu rendiment màxim.
Un mestre també ha de sabre donar confiança als seus alumnes, ha de generar un clima de seguretat, sabre que allà estaran atesos en qualsevol moment i cirscunstància, i es sentiran protegits. transmetra el que cada infant necessita, i no només de manera conceptual, sino també efectiva .
Potser està molt poc ajustat a la realitat actual que ens trobem a les aules, i seria l'ideal que voldríem trobar-nos, però en el dia a dia un mestre, encara que ho intenti, no pot arribar cada dia a cada un dels infants que te dins una aula, ja que es perden per el camí moltes atencions individuals que ells necessiten.
L' escola ideal s'ajustaria bastant al model d'escola que jo estic vivint en aquests moments. Una escola on es te en compte tots els eixos de l'escola, els infants, les families, l'equip, i tot el que envolta a n'aquesta. Un dels eixos importants que m'he adonat que han de tenir molt present és la família. Una escola on tengui una relació fluïda amb aquestes, serà una escola on es trobarà comunicació i participació activa amb l'equip educatiu, i facilitarà fer projectes conjunts entre infants-famílies i escola.
dijous, 13 de març del 2014
Autovaloràció de les competències
Revisant les competècies, i pensant en quin grau les compleixo de manera general, he arribat a la següent conclusió:
A dia d'avui crec que sóm bastant autònoma en el meu aprenentatge, en el sentit que se cercar els recursos i eines per poder tirar endavant en el meu procés d'aprenentatge. Sobre la reflexió del meu propi procés potser és una de les competències que diria que faig més, ja que en les meves pràctiques faig feina de manera bastant autònoma, i tenc al meu costat una persona la qual després m'ajuda a reflexionar en les meves actuacions, si realment jo actuaria de la manera que actuen les demés mestres.... per tant es un treball en el qual hi estic fent molta feina.
A l'hora de reflexionar sobre elements que porten a una bona actuació professional podría dir que som una persona que reflexiona, pensar i tornar a pensar totes les actuacions que realitzo a l'escola. per una part es pot veure d'una manera positiva i per altra banda negativa. El fet que hem repensi tant les actuacions fa que per inseguretat després no les faci o les faci amb dubtes. Potser seria millor fer-les i després tenir un retorn sobre l'actuació realitzada.
A la revisió i accés a altres blocs es bastant nula la meva participació. Es veritat que es una gran font d'informació i aprenentatge, però casi no puc dedicar-hi al meu blog, llavors l'accés als altres es bastant nul.
Arribar a conclusions contrastant la informació amb la teoria es una cosa a millorar per la meva part. Es veritat que amb la tutora del centre sempre he anat arribant a conclusions de perquè l'infant actua d'una manera, que hauriem de fer, quina seria la següent passa...però mai contrastant per la meva part amb un part teòrica, sempre de l'experiència o imaginació del que es podria realitzar.
Per altra banda, sobre la reflexió del propi procés d'aprenentatge, puc identificar els meus punts forts i febles en quant a les meves capacitats. A mida que avançaven les pràctiques identificava en que anava per bon camí i en que havia de millorar. El punt més feble potser seria alhora de expressar el que pens, sent, necessit, sabre queixar-se... ja que amb la meva situació de pràctiques havia de fer-ho. En canvi tota la part de posat, de llei, recursos són els meus punt més fort, però a la vegada a millorar.
Amb les diferents reunions setmanals amb la meva tutora del centre ens anam marcant objectius, metes i propostes per poder arribar al màxim a l'infant que tenim. Sobretot ens repetim una vegada rera un altra, que l'objectiu principal, arribar a les màximes capaticitats de l'infant, no el podem perdre de vista mai.
En quant al propis pocés d'aprenentatge és una cosa de la qual hi sol pensar bastant...si la formació rebuda durant la carrera ha estat suficient, si jo hauria d'haver fer més formació per la meva part, la formació futura després de la carrera...i arribes a concluions que el millor a dia d'avui es seguir formant-se, aprendre noves coses, noves idees, xerrar i observar molt de gent que te un gran bagatge...reflexionar amb ells de dubtes i dilemes....
.
A dia d'avui crec que sóm bastant autònoma en el meu aprenentatge, en el sentit que se cercar els recursos i eines per poder tirar endavant en el meu procés d'aprenentatge. Sobre la reflexió del meu propi procés potser és una de les competències que diria que faig més, ja que en les meves pràctiques faig feina de manera bastant autònoma, i tenc al meu costat una persona la qual després m'ajuda a reflexionar en les meves actuacions, si realment jo actuaria de la manera que actuen les demés mestres.... per tant es un treball en el qual hi estic fent molta feina.
A l'hora de reflexionar sobre elements que porten a una bona actuació professional podría dir que som una persona que reflexiona, pensar i tornar a pensar totes les actuacions que realitzo a l'escola. per una part es pot veure d'una manera positiva i per altra banda negativa. El fet que hem repensi tant les actuacions fa que per inseguretat després no les faci o les faci amb dubtes. Potser seria millor fer-les i després tenir un retorn sobre l'actuació realitzada.
A la revisió i accés a altres blocs es bastant nula la meva participació. Es veritat que es una gran font d'informació i aprenentatge, però casi no puc dedicar-hi al meu blog, llavors l'accés als altres es bastant nul.
Arribar a conclusions contrastant la informació amb la teoria es una cosa a millorar per la meva part. Es veritat que amb la tutora del centre sempre he anat arribant a conclusions de perquè l'infant actua d'una manera, que hauriem de fer, quina seria la següent passa...però mai contrastant per la meva part amb un part teòrica, sempre de l'experiència o imaginació del que es podria realitzar.
Per altra banda, sobre la reflexió del propi procés d'aprenentatge, puc identificar els meus punts forts i febles en quant a les meves capacitats. A mida que avançaven les pràctiques identificava en que anava per bon camí i en que havia de millorar. El punt més feble potser seria alhora de expressar el que pens, sent, necessit, sabre queixar-se... ja que amb la meva situació de pràctiques havia de fer-ho. En canvi tota la part de posat, de llei, recursos són els meus punt més fort, però a la vegada a millorar.
Amb les diferents reunions setmanals amb la meva tutora del centre ens anam marcant objectius, metes i propostes per poder arribar al màxim a l'infant que tenim. Sobretot ens repetim una vegada rera un altra, que l'objectiu principal, arribar a les màximes capaticitats de l'infant, no el podem perdre de vista mai.
En quant al propis pocés d'aprenentatge és una cosa de la qual hi sol pensar bastant...si la formació rebuda durant la carrera ha estat suficient, si jo hauria d'haver fer més formació per la meva part, la formació futura després de la carrera...i arribes a concluions que el millor a dia d'avui es seguir formant-se, aprendre noves coses, noves idees, xerrar i observar molt de gent que te un gran bagatge...reflexionar amb ells de dubtes i dilemes....
Sobre el centre, en un primer moment la meva elecció va ser el cnetre on faig les pràctiques per el seu funcionament, manera de treballar, i sobretot a infantil. una vegada arribats, no només corrobor el que sabia, sino que augmenta la meva satisfacció sobre el centre. sobre la reflexió de l'organització del centre no hi entr ja que trob que ells duen molts d'anys funcionant i jo hem limit simplement a demanar tota l'organització interna que es du a terme, com la duen, perquè...però no a reflexionar.
Si que, degut a diferents treballs del practicum, he contrastat el que recull els documents de centre i les activitats que es realitzen, i amb la seva majoria es compleix tot el que els documents especifiquen. per tant és un centre compromés amb el que diuen els seus documents.
La feina dins l'aula està bastant justificades amb els marcs teòrics. Es realitza el treball cooperatiu de manera que fa que els infants sabin arribar a un fi amb l'ajuda de cada un d'ells. Una de les coses que es treballa més és l'aprenentatge significatiu. partint d'allò que han anat acumulant durant els 2 anys anterior, i aprenentatges que ells ja saben, s'intenta aumentar el seu bagatge.
Les bones pràctiques és una de les coses que identifico i reflexion més durant la jornada escolar. Aquest fet es degut a que per la situació que m'ha venguda donada per el centre jo he hagut d'integrar, o ajudar a integrar a un infant dins l'aula, i amb poca ajuda per part de la tutora d'aula. per tant, una cosa que m'he anat fixat i comentant amb la tutora de centre, és la bona pràctica per part seva, de la tutora d'aula de l'infant. Si realment la seva manera de actuar amb aquest infant era l'adequada, si jo ho feria d'una altra manera, com ho feria....sempre desde el respecte i visió de millora.
.
dijous, 6 de març del 2014
Inici d'un final d'etapa
Actualment estic realitzant el pràcticum II (3-6 anys) al CEIP Mª Antònia Salvà de Son Sardina. Inicialment vaig començar en el món de l'educació fa 8 anys. Els meus inicis es marcaren per realitzar un CFGS d'educació infantil, del qual vaig quedar encantada. Les meves pràctiques allà no vàren ser del tot unes bones pràctiques per diverses cirscunstàncies alienes a jo.
Una vegada realitzat el el CFGS, el qual tenia una durada de 3 anys, vaig començar el Grau d'eduació infantil, en el curso 2009-2010. Com que durant tota la carrera estic compaginant feina amb els estudis, he hagut d'allargar la carrera un any més, i en aquest moment si puc dir que practicament que estic a la recte final, (a la fí!).
Què esper d'aquestes pràctiques? idò poder aplicar tots els coneixements que duc adquirint tots aquests anys, i a més poder fer unes bones pràctiques, que en el seu moment no em va ser possible, absorbir moltíssim de les mestres, i poder aprendre totes les eines i recursos que tenen elles al seu abast.
De l'assignatura esper poder aplicar-me i dur-la endavant, ja que per una raó o una altra no he arribat a cabar-la mai. Crec que enguany, com que estic realitzant les pràctiques, i els anys anteriors no, ja que les tenia convalidades, podré treure més profit i dur-la a terme. Esper poder aprendre a reflexionar, a aturar un moment al dia i poder pensar com ha anat a l'aula, fer-me preguntes...i dur a terme les respostes.
Una vegada realitzat el el CFGS, el qual tenia una durada de 3 anys, vaig començar el Grau d'eduació infantil, en el curso 2009-2010. Com que durant tota la carrera estic compaginant feina amb els estudis, he hagut d'allargar la carrera un any més, i en aquest moment si puc dir que practicament que estic a la recte final, (a la fí!).
Què esper d'aquestes pràctiques? idò poder aplicar tots els coneixements que duc adquirint tots aquests anys, i a més poder fer unes bones pràctiques, que en el seu moment no em va ser possible, absorbir moltíssim de les mestres, i poder aprendre totes les eines i recursos que tenen elles al seu abast.
De l'assignatura esper poder aplicar-me i dur-la endavant, ja que per una raó o una altra no he arribat a cabar-la mai. Crec que enguany, com que estic realitzant les pràctiques, i els anys anteriors no, ja que les tenia convalidades, podré treure més profit i dur-la a terme. Esper poder aprendre a reflexionar, a aturar un moment al dia i poder pensar com ha anat a l'aula, fer-me preguntes...i dur a terme les respostes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)