dimecres, 11 de juny del 2014

El meu procés d'acollida

 Just a l'inici de pràctiques se'n va explicar que hi hauria una persona la qual estaria dins les 3 aules, seria la encarregada de coordinar una mica els treballs, i fer gestions de coordinació, i a la vegada estaria al càrrec d'un infant nou que havia arribat a l'escola.

Aquest infant estava iniciant un procés d'adaptació, ja que acabava d'arribar i per certes circumstàncies de comportament havia de fer-se les entrades a l'aula molt a poc a poc, i de manera controlada.

Aquest infant realitza l'entrada a l'escola 15 minuts més tard que la resta per el fet que no entri amb tot el volum de pares que arriben a les 9.00h. A més, la separació amb la mare es complicada i per això es realitza de manera més calmada quan ja no hi ha tant de volum de famílies. Tot aquest procés d'entrada el realitzam la mare, directora i jo.

Perquè l'infant es comenci a habituar a l'escola, i s'adoni de que ell pertany a n'aquella escola també, se'l dona el càrrec d'anar d'aula a aula amb la directora i jo, entrar dins l'aula, fer-li demanar quants de nins no han vengut de menjador i apuntar el nombre a una llibreta. D'aquesta manera es familiaritzava amb l'escola, amb els mestres de les diferents aules, i se li donava una petita responsabilitat d'apuntar el nombre.

Això ens va ajudar també a que el moment de separació amb la mare fos més ràpid de cada vegada, i que tot d'una tingués alguna cosa per fer i no recordàs el moment de separació.

Després de tot aquest procés, es demanava a la seva tutora d'aula quina feina es realitzava a l'aula per fer l'adaptació a fora de l'aula, sempre acompanyat de dos o tres companys més de la seva aula. El fet de realitzar les feines a fora, però acompanyat cada vegada per companys diferents ens ajudava a que els anés coneixent, sabre els seus noms, fer-lo relacionar amb ells, i a l'inrevés, que els seus companys començassin a sabre del seu nou company de classe, i es familiaritzessin amb ell.
També, per tal de que ell entràs a aula se li demanava que anàs a agafar material a l'estanteria, així amb aquestes petites entrades s'anava familiaritzant.

L'hora del berenar si que el realitzava a dins l'aula, i ell era concient d'això. En cap moment hi va haver cap problema per fer aquesta entrada. Coneixia el seu lloc, i el procediment, rentar-se les mans, anar a cercar el berenar, seure al seu lloc i preparar-ho tot, encara que havia d'estar baix la meva vigilància per anar recordant les diferents coses que havia de fer. En aquest moment es quan jo estava sola amb ell, sense la directora, i acompanyada físicament de la tutora d'aula i l'altra practicant.

Després, durant el pati, al principi va ser bastant caòtic, ja que no coneixia les normes, i encara que les sabés no les volia complir (fugia del pati per les aules, no utilitzava com tocava els vehicles ni les joguines...) i es va decidir marcar-li l'autoritat i els límits, i vigilar-lo en la distància, ja que al ser l'hora del pati, també havia de tenir llibertat, i així nosaltres veure el seu comportament tot sol i envers els demés.

Després del pati es tornava a realitzar activitat fora de l'aula, però aquesta vegada estava acompanyada de la mestra de suport, ja que la directora tenia altres classes. Es tornava a realitzar de la mateixa manera descrita anteriorment.

Les primeres setmanes d'inici de pràctiques la mare el venia a cercar a les 12,30h ja que estava en procés d'adaptació.
El dia a dia era complicat, ja que és un nin molt dispers, amb molt poca concentració. A més s'ha de sumar que te continuament ausències epilèctiques, per tant ha d'estar en vigilància.


Aquest ha estat el procés que ha realitzat l'infant, però a la vegada el que he realitzat jo, ja que des de el primer dia vaig haver d'estar amb ell, i guiar-lo en el seu/meu procés d'acollida dins l'escola. Per jo aquest procés d'acollida va ser dificil, estava acompanyada de la meva tutora, però a la vegada estava sola, i havia de cercar les estratègies per poder fer més fàcil el dia a dia del nin. Per tant va ser arribar i posar-se mans a l'obra per poder dur endavant aquest infant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada